Va ser expulsat del ventre de sa mare un 9 d’abril de 1983. De llavors ençà té per nacionalitat l’exili i la paraula, que és el calze del pensament i l’aurora del presagi. Coneix, per sort, la clariana en un bosc on s’alça un arbre solitari que porta per fulles les garlandes de la intuïció. Gronxant-se en un vaivé antipodal, cerca alhora el vaixell ebri de sentir-se enamorat, i l’ostracisme voluntari; en el trajecte pendular entre un estat i l’altre: el Dubte, i en el Dubte: la versificació del succés.