MARIA AURÈLIA CAPMANY forma part de les escriptores seleccionades i representades dins de l'activitat educativa LES CONTADORES, una activitat didàctica adreçada a presentar al públic infantil un bon nombre de referents femenins en la creació literària. La proposta didàctica parteix de la idea de l’escriptura com a via d’aproximació al món i de relació amb ell que ha estat assumida i exercida per part de dones al llarg de la història de manera molt diferent. L’objectiu de la proposta és facilitar un primer contacte dels infants amb aquestes creadores i trencar amb el prejudici que existeix una “literatura de dones”, atesa la gran diversitat de creacions femenines.
El taller LES CONTADORES compta amb dramatúrgia i interpretació a càrrec de l’actriu FRANCESCA VADELL.
La proposta se centra en un ventall de 12 dones creadores, que engloba autores en diverses llengües, diferents indrets i èpoques de la història.
Set d’aquestes dones són autores internacionals, essencials en la història de la literatura universal. Són escriptores recollides en llibres il·lustrats de promoció infantil recents (la col·lecció “Petita i Gran” i “Contes de bona nit per a nenes rebels” – volums 1 i 2).
L’activitat utilitza les il·lustracions d’aquest material ja editat: Jane Austen – il·lustrada per Katie Wilson / Agatha Christie – il·lustrada per Elisa Munsó / Virginia Woolf – il·lustrada per Ana Juan / Gloria Fuertes – il·lustrada per Cinta Arribas / Astrid Lingren – il·lustrada per Justine Lecouffe / Safo – il·lustrada per Eleni Kalorkoti / Joanne K. Rowling – il·lustrada per Paola Rollo.
La selecció es completa amb altres 5 autores ben vinculades a Mallorca, que han estat il·lustrades especialment per a l'ocasió: Maria Antònia Salvà – il·lustrada per Toni Galmés / Mercè Rodoreda – il·lustrada per Mar Oliver / George Sand / Aurore Amandine Dupin – il·lustrada per Mar Oliver / Maria Aurèlia Capmany – il·lustrada per Flavia Gargiulo / Carme Riera – il·lustrada per Toni Galmés
El taller consisteix en una sessió de contacontes, amb dramatúrgia i interpretació a càrrec de l’actiu Francesca Vadell. Està plantejada com un viatge arreu del món, a la descoberta d’aquestes dones i de la seva obra literària. El contacontes inclou diverses dinàmiques pensades per a la identificació i reconeixement d’aquestes creadores, la incitació a la lectura i el foment de la imaginació i creativitat literària dels propis infants.
Per a més informació o concertar l'activitat podeu contactar amb info@mallorcaliteraria.cat
Va néixer a Barcelona, filla del també escriptor i folklorista Aureli Capmany i va créixer en una família liberal, intel·lectual, catalanista i d'esquerres. Estudià a l'Institut Escola i més tard Filosofia i Lletres. Amb la guerra el seu món familiar, culte, liberal i obert i els valors apresos a l'Institut Escola van desaparèixer . Aquesta ruptura va marcar la vida i l'obra de l'autora, com es reflecteix a la novel·la Lo color més blau (1982). Als anys 40, paral·lelament a la seva feina a l'ensenyament, va començar la seva carrera literària, i el 1948 va quedar finalista de la primera convocatòria del premi Joanot Martorell amb la novel·la Necessitem morir i només un any més tard guanyaria el premi amb El cel no és transparent, aquesta obra però no va passar la censura i no es va poder publicar fins el 1963, refeta i amb el títol La pluja als vidres. Les seves primeres obres, la majoria centrades en protagonistes femenines estan influenciades per l'existencialisme i servint-se de diferents tècniques, com el gènere gòtic, desgranen diverses crisis d'identitat de personatges en conflicte amb la societat hipòcrita en la qual viuen. A partir de la dècada de 1960, havent publicat ja unes quantes novel·les i degut a les seves activitats en el camp literari i teatral, Capmany decideix deixar la feina de professora de filosofia. A partir d'aquest moment la seva tasca polifacètica és multiplica, a més de la novel·la, es dedica al teatre com a autora , directora i actriu i fundà el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual junt amb Ricard Salvat, també es dedica als llibres d'assaig especialment sobre literatura i feminisme, a les traduccions, les col·laboracions amb els mitjans de comunicació, cursos, conferències entre altres activitats. En aquesta dècada, l'obra de Maria Aurèlia Capmany, en plena maduresa literària, evoluciona cap a un relat més social, tot passant d'uns tractaments centrats en individualitats cap a d'altres més col·lectius amb implicacions i motivacions històriques. A diferència, també, de la primera etapa, Barcelona esdevindrà l'escenari de la majoria de les seves ficcions i, fins i tot, en serà un personatge destacat. El 1968 va obtenir el premi Sant Jordi amb la novel·la "Un lloc entre els morts".
Compromesa amb la lluita per les llibertats, va participar i militar en l'antifranquisme, el socialisme i el catalanisme, primer en la clandestinitat i després fins i tot exercint càrrecs oficials. No va acceptar, tampoc, el paper que el franquisme atorgava a les dones i fou la pionera a Catalunya, a través dels seus assaigs, en la introducció del feminisme modern, del qual en fou una activa defensora.
2018 va ser declarat Any Capmany en commemoració del centenari del naixement de l'autora.