A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l’estil lluminós, la calidesa i l’humor negre propis de la Berlin, i la veu ingènua i lúcida, a voltes crua i desoladora,de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l’ànima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiogràfics, salten de Texas a Xile, de les platges de Mèxic als carrers de Nova York, i testimonien l’esperit poc convencional i vital de l’autora, els horrors de l’addicció i de la síndrome d’abstinència, la força irracional de la passió amorosa i la fragilitat del desamor i la solitud. Lucia Berlin troba la bellesa als racons més foscos i la foscor als llocs aparentment més impol·luts, i els seus relats són d’una autenticitat i una candidesa desarmants, unes històries plenes de vida, d’ànima i de veritat que tenen la força de canviar la nostra mirada sobre el món i les relacions entre les persones.