Imagineu-vos una cara pàl.lida i lívida, i demano permís a L'Acadèmia per dir-ne faç lunar, perquè era com de plata sobredaurada però que hagués perdut la capa d'or. Els cabells del meu usurer eren llisos, ben pentinats, i d'un gris cendrós. Les faccions del rostre, impassible com el de Talleyrand, semblava que les hi haguessin foses en bronze. Els ulls, petits, grocs com els d'una fagina, gairebé no tenien pestanyes i defugien la llum, de la qual els protegia la visera d'una vella gorra. El seu nas punxegut era tan afilat a la punta que l'hauríeu comparat a un filaberquí. Tenia els llavis prims dels alquimistes i dels vellets dels quadres de Rambrandts o de Metsu. Parlava fluix en un to suau, i no s'enrabiava mai. La seva edat era un problema: no es podia saber si era vell abans d'hora o si s'havia administrat la joventut de manera que el servís per sempre.
Amb una estructura simple i un ritme narratiu intens i trepidant, en aquesta novel·la Balzac construeix magistralment la figura d’un usurer: Gobseck és un prestador gasiu, de passat misteriós i aventurer, amb una passió fora mida per l’or i les riqueses, que mou al seu aire els fils de la societat parisenca, convertint la usura en un art i en una font de plaers espirituals. La novel·la s’articula a través del fil argumental de l’adulteri de la senyora de Restaud, que es contraposa al cor pur i noble de Fanny Derville i, sobretot, a l’amor innocent de la jove Camille de Grandlieu.
Honoré de Balzac va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del segle XIX i el principal representant de l'anomenada "novel.la realista".Treballador infatigable va elaborar una obra monumental, la Comèdia Humana, cicle coherent de diverses desenes de novel·les l'objectiu de les quals és descriure d'una manera quasi exhaustiva la societat francesa de la seva època o, segons la seva famosa frase, "fer-li la competència al registre civil". L’objectiu literari de Balzac era construir un món complet, un univers total. Aquest projecte, que batejà amb el nom de Comèdia humana, consistí en una grandiosa xarxa de novel·les relacionades, amb personatges itinerants que retrobem de l’una a l’altra i que creen la il·lusió de completesa i d’unitat. Aquest recurs el va posar en pràctica per primera vegada a la novel·la El pare Goriot (1835), alguns personatges de la qual també apareixen a Gobseck. L’usurer.
Balzac concebia cada novel·la com una peça de la Comèdia humana, que va estructurar en tres blocs: els estudis de costums, els estudis filosòfics i els estudis analítics. Gobseck. L’usurer forma part dels estudis de costums, com les cèlebres novel·les Eugénie Grandet (1834) i Les il·lusions perdudes (1836-1843). Dels estudis filosòfics, la crítica sempre n’ha destacat La pell de xagrí (1831), i, dels estudis analítics, el Tractat de la vida elegant (1830).
Balzac va ser un escriptor prolífic que ens ha deixat un centenar d’obres. Amb una imaginació incontenible i sempre amb l’agulló dels creditors esperonant-lo, escrivia unes catorze hores al dia, llevant-se a mitjanit i vivint de cafè, perquè, tal com va fer dir a un personatge seu: «El temps és l’únic capital dels qui només tenen la intel·ligència per fortuna».