hem de saber eufòries
neguit de tota una època típics desequilibris artístics
hem de saber
el moment precís de reconèixer qui convoca
boira de futurs esqueixos d’aquest ofici fonamentat en verdors
has de saber
tots aquests esforços
no són res més que lletanies misericòrdia anunci
o deteriorament
mur no trenca olor
àvida la mar
que l'esmicola
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970). Poeta, traductora i crítica literària. Llicenciada en Literatura Comparada i en Ciències de la Informació. Ha publicat els llibres de poesia: Gestual (Pagès, 2005, Premi Recull), Pragari (Columna, 2005, Premi Miquel de Palol), Anomena’m nom (Pagès, 2007, Premi Maria Mercè Marçal), Margarides de fons (Cossetània, 2007, Premi Ciutat de Tarragona), Orlando natural (La Breu, 2010), 5 cm —la cicatriu— (Curbet, 2012), Veces (Terrícola, 2015) i Ouse (la Breu, 2016, Premi Serra d’Or). A més, ha tingut cura de l’edició del volum Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX (Lleonard Muntaner, Editor, 2017)
La seva obra ha estat inclosa en les antologies Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo (Raffaelli Editore), Eròtiques i despentinades (Arola), El poder del cuerpo (Castalia), Erato. Bajo la piel del deseo (Sial) i Màscares i reclams (Curbet ed.) i ha participat en recitals, en diversos festivals, arreu dels Països Catalans, Madrid, Praga, La Habana i l’Alguer.
Ha traduït Eugénia de Vasconcellos, Brigitte Oleschinski, Sophia de Mello, Ana C. César, Teresa Rita Lopes, Anne Carson, Anne Sexton i Virginia Woolf. Com a crítica literària, col·labora a Caràcters, Núvol, Llavor cultural, Diari Ara, El Punt Avui i a Ràdio 4.
L’omple d’orgull haver estat curadora i coeditora de l’obra de Màrius