GLOSTER

El to d’aquesta veu el recordo molt bé.

¿No és el rei?

LEAR

Sí, un rei de cap a peus:

Fixeu-vos com tremola, el súbdit,

quan miro fixament!

Aquest home el perdono. ¿De què se t’acusava?

¿D’adulteri?

No moriràs. ¿Morir per adulteri? No.

El pardalet ho fa, i la mosca daurada

fornica davant meu. Deixem

que la copulació prosperi, perquè el fill bastard

de Gloster era més afectuós

amb el seu pare que les meves filles,

engendrades entre llençols legítims.

Vés treballant, luxúria, i sense mirar prim,

que a mi em falten soldats!

Mireu aquella dama, que somriu

amb una cara de beneita que és presagi

de neu entre les cuixes, que fingeix virtut

i que fa escarafalls quan sent el nom

del plaer!

Ni la bagassa ni el cavall més fart

s'hi entreguen amb una ànsia més desenfrenada...

Centaures de cintura cap avall

i dones per la part de dalt.

Només fins a la faixa és propietat dels déus:

d’aquí en avall, tot pertany al maligne:

allà hi ha l’infern, hi ha les tenebres, hi ha el pou de sofre, el cremar, l’abrusament, la pestilència, la consumpció... Fora, fora, fora! Puaf, puaf! Dóna'm una unça de civet, bon apotecari, per endolcir-me la imaginació. T’ho pagaré amb diners.

Sinopsi

El Rei Lear és considerada generalment com una de les més grans tragèdies de William Shakespeare, basada en la llegenda del Rei Leir, un Rei britó preromà. Fou escrita entre els anys 1603 i 1606.

La part del Rei Lear ha estat representada per molts actors importants, però malgrat el fet que Lear és un home vell, sovint no es representa per actors d'una edat avançada, a causa del fet que es tracta d'un paper molt vigorós tant en la part física com si es considera l'emoció. Juntament amb altres dues tragèdies, Antoni i Cleopatra, i Macbeth, Shakespeare hauria escrit El rei Lear durant un confinament en 1606 a causa de la pesta que va assolar Londres a principis de segle XVII.