Volia expressar la vastitud d’un univers en què la consciència humana —molt més petita que una partícula atòmica— fa sensible la seva existència, renuncia a llançar-se al riu cabalós de l’espai-temps i accepta amb dignitat i serenitat el trànsit cap a la dissolució en el no-res.
Vaig escriure aquest Rèquiem amb sincer respecte per l’inexistent i amb devoció gens fingida per una espiritualitat perible.
Però què és un rèquiem sense música, si és la música la que dota d’espiritualitat la paraula mortal? (de Gènesi del Rèquiem)

L’exemplar inclou un CD amb la música de Mercè Pons.