Estam davant un poemari que analitza el panorama vital de l’autor sense cap concessió a la falsedat. Hi trobam poemes lírics on el poeta es despulla per intentar autoconèixer-se i també entendre tot allò que l’envolta; poemes d’una subtil crítica social; poemes on juga amb el llenguatge, modificant-lo al seu antull, experimentant amb les paraules; provatures d’estils diferents que són conseqüència directa dels autors llegits; anàlisis diverses per explicar la raó del fet que els camins de la vida de vegades ens porten a una eixutesa existencial. Hi són tractats els temes més universals, com la vida, la mort, l’amor i la natura. L’autèntica missió de la poesia és la d’incendiar, i el poeta sovint ho fa per guarir ferides.