TRADUCCIÓ DE MARIA-ANTÒNIA OLIVER
Londres,1880. Al capvespre d’un dia de primavera el madur coronel Pargiter torna a casa després d’haver passat la tarda amb la seva jove amant. Allà, la seva dona agonitza després d’una llarga malaltia. En els següents 50 anys seguirem els set fills de la nissaga Pargiter a través de moments plens de lirisme i puntejats de manera brillant pels cicles naturals de les estacions, símbol de la força implacable del pas del temps. Hyde Park, Covent Garden, Westminster, Saint Paul… són el paisatge d’aquesta història feta de petits detalls i que no deixa de ser, també, una de les més belles cartes d’amor que s’han escrit mai a la ciutat de Londres. Amb una escriptura més transparent que la resta de les seves obres, Els anys, el 1937, va ser l’última novel·la publicada per Virginia Woolf en vida.
Fou una escriptora i editora anglesa. És considerada una de les figures més destacades del modernisme literari del segle XX.
Les novel·les L'habitació de Jacob (1922), Mrs Dalloway (1925) -on queda palesa la influència de la psicologia de Sigmund Freud, tot expressant els sentiments dels personatges mitjançant imatges, metàfores i símbols-, i Al far (1927) van destacar per la seva gran originalitat, a banda del seu geni. Tanmateix, cal remarcar les novel·les Els anys (1937) i Entre els actes (1941). També va ser una destacada defensora dels drets de la dona amb obres com Una habitació pròpia (1929) que inicialment va ser una conferència impartida per a públic exclusivament femení. Aquesta obra va ser un text discutit, execrat i reivindicat, però fundacional, sobre la dona i l'escriptura, i el feminisme literari anglosaxó.
La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.
El 1962, l'escriptor britànic Edward Albee va contribuir a fer famós el nom de l'escriptora, tot i que la història no té gaire a veure amb ella, ja que es tracta d'un drama matrimonial.
Mor a Lewes el 1941.