Entorn d’una camilla hivernenca o fent una rotlada d’estiu a la fresca, jugar a Volen volen… és tradició antiga i molts encara recordaran haver-hi jugat. Qui duu la veu cantant, després fer la cançoneta Volen volen…, de sobte diu el nom d’un ésser o d’un objecte; els qui escolten, ràpidament, han d’alçar el dit o han de mantenir-lo quiet segons si el que s’ha anomenat té propietats voladores o n’està mancat. El joc és senzill però entretingut: fa mantenir desperta l’atenció, obliga a intuir les intencions de qui mana, obliga a reaccionar amb rapidesa i enriqueix el vocabulari.
És llicenciat en filologia catalana, i professor de secundària d'anglès. Ha escrit llibres de versos i de relats, col·labora al Diari Ara i a diferents revistes, ha traduït poesia de l'anglès al català i ha rebut els premis Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí (1986) per L'arena de l'amor i el premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica en 2013 per Antologia de Spoon River d' Edgar Lee Masters.
En la producció poètica destaquen Memòria del jardí (2000) , A la Gran Babilònia (2011) o La gratitud (2014).
Com a polític, ha estat coordinador general d'Els Verds de Mallorca i diputat al Parlament de les Illes Balears en la VII legislatura.