Martí Sales Sariola (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. Autor, entre d’altres, de Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment o La cremallera. Ha estat col·laborador de Time Out Barcelona i traductor d’autors com John Fante, Shirley Jackson, Kurt Vonnegut i Jim Dodge. Ha liderat els grups Els Surfin Sirles i Convergència i Unió.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en la poesia amb Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tots els cavalls. Amb aquest conte de Cremen Cels torna a la narrativa.
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de l’Ebre, sota els efectes d’una onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a l’habitació amb música clàssica de fons.
Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos d’uns soldats surant i tenyint de vermell l’Ebre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç d’explicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?
Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies d’una vida que encarna obsessions.
Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a l’altre món. Dur-se l’ampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.
Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins d’aigües tèrboles.
(Santanyí, Mallorca, 1941). De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.
A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.