La campana de vidre és l’única novel·la (coneguda) escrita per la poeta Sylvia Plath, publicada per primera vegada al Regne Unit en 1963, sota el pseudònim de Victoria Lucas. Atesa la gran semblança de la protagonista de la novel·la amb fets i experiències de la vida de Plath, aquesta es considera semi-biogràfica o inclús, roman à clef.
La novel·la està ambientada als anys 50 i transcorre a Nova York, on Esther Greenwood, la protagonista i alter-ego de Plath, acudeix juntament amb altres joves, convidada per una revista de moda després d’haver guanyat un concurs literari. Les joves dones han obtingut una beca per treballar durant el mes de juny, amb totes les despeses pagades, a la gran poma. El que per a moltes joves seria la realització d’un somni, per a Esther es convertirà en un mal somni. La gran ciutat li resulta hostil i les experiències viscudes seran el detonant d’una profunda crisi que la duran cap a institucions, depressió i intents de suïcidi.
És inevitable llegir La campana de vidre sense tenir en ment els detalls sensacionals de la seva vida de Sylvia Plath o, més concretament, de la seva mort. Tot i així l’autora no transmet en cap moment al lector l’angunia sentida pel personatge, no cau en sentimentalismes ni tan sols victimitza a l’Esther. Fins i tot treu ferro a moments tan dramàtics com són el fet de voler llevar-se la vida. De lectura obligada, La campana de vidre continua sent una obra important d’acció feminista, assumint el sexisme, el materialisme i la complaença de la societat, en aquest cas l'americana dels anys 50.
Escriptora de poesia, novel·la i relats, la nord-americana Sylvia Plath va ser coneguda principalment per la seva poesia i concretament dins el gènere de l’anomenada poesia confessional.
Nascuda en Boston, el 27 d’octubre de 1932, en el si d’una família d’origen alemany, va perdre son pare molt jove als 8 anys. Amb motiu de la prematura mort del pare, la mare sacrificà la seva carrera i va haver de treure la família endavant. Aurèlia, la mare, va ocultar els seus sentiments i no va plorar, cosa que li retrauria sempre la seva filla, summament perfeccionista, que escrivia, pintava, treia matrícules d'honor, tocava el piano i intentava seguir publicant poemes i contes en revistes nord-americanes, aconseguint cert èxit. En 1950 va començar els estudis a la universitat Smith College on destacà acadèmicament. També data d’aquesta dècada el primer intent de suïcidi i subseqüent tractament en una institució psiquiàtrica, esdeveniments que més tard li servirien de matèria prima per a la seva única novel·la, La campana de vidre , publicada sota el pseudònim de Victoria Lucas.
Amb una tesina sobre les novel·les de Fiódor Dostoievski, es va graduar amb honors el 1955 i va obtenir una beca Fulbright, gràcies a la qual va anar a la Universitat de Cambridge, on va continuar escrivint poesia i ocasionalment publicava el seu treball en el periòdic universitari Varsity . Va ser a Cambridge on va conèixer al poeta anglès Ted Hughes. Es van casar el 16 de juny de 1956. Plath i Hughes van viure i van treballar als Estats Units des de juliol de 1957 fins a octubre de 1959. La parella va tornar a Anglaterra el desembre de 1959 i va viure a Londres. La seva filla Frieda va néixer l'1 d'abril de 1960, i a l'octubre, Plath va publicar la seva primera col·lecció de poesia, The Colossus.
Al febrer de 1961 va patir un avortament. Alguns dels seus poemes fan referència a aquest fet. Plath es va sotmetre a un duríssim psicoanàlisi que li va fer reviure la conflictiva relació amb la seva mare. Es van renovar els problemes del seu matrimoni i es van separar menys de dos anys després del naixement del seu primer fill. Plath va retornar a Londres amb els seus fills, Frieda i Nicholas. L'hivern de 1962/1963 va ser molt dur. L'11 de febrer de 1963, malalta i amb pocs diners, Plath es va suïcidar asfixiant-se amb gas.
A Sylvia Plath se li atribueix el desenvolupament del gènere de poesia confessional i és més coneguda per els seus dos treballs: The Colossus and Other Poems and Ariel, així com la novel·la The Bell Jar . En 1982, va guanyar un Premi Pulitzer pòstum per a The Collected Poems . Gairebé tota l'obra poètica de Plath ha estat traduïda al català per una altra autora que tindrem ocasió de llegir més endavant, Montserrat Abelló.