Alejandra Pizarnik va néixer un 29 d’abril de 1936 a Buenos Aires, en una família d’immigrants russos jueus.  Per diferents motius va tenir una infantesa força complicada, que la va marcar durant tota la resta de la seva trajectòria vital. En acabar l’escola, entrà a la Universitat de la capital argentina per estudiar algunes matèries de lletres però no acabà cap carrera.  Encara a la Universitat ja publica La tierra más ajena (1955) i després, La Última Inocencia, (1956) i Las Aventuras Perdidas (1958).  
 
Els anys 60 viatja a París on es desenvolupa com a traductora, estudia història de la religió literatura francesa a la Sorbone, freqüenta els cercles literaris, i estableix amistat amb Julio Cortázar, Rosa Chacel i Octavio Paz, entre d’altres. Aquí escriurà El Árbol de Diana (1962). 
 
De tornada a Buenos Aires, en 1964, escriu els seus poemaris més importants: Los Trabajos y las Noches (1965), Extracción de la Piedra de la Locura (1968) o El Infierno Musical (1971). En 1969 va ser guardonada amb la beca Guggenheim i viatjà a Nova York; també se li va concedir la Fullbright. Mai no va aconseguir escriure la seva novel·la i el seu únic treball en prosa, amb excepció dels seus Diaris, és La Condesa Sangrienta (1971). Un 25 de setembre de 1972, als 36 anys, es va suïcidar ingerint 50 pastilles de Seconal durant un cap de setmana en què havia sortit amb permís de l'hospital psiquiàtric de Buenos Aires; hospital on es trobava internada a conseqüència del seu quadre depressiu i després de dos intents de suïcidi.