Margaret Atwood (Ottawa, 1939) és una poeta, novel·lista, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca. Atwood va passar gran part de la seva infància entre el nord de Quebec, Ottawa i Toronto. El 1957 va començar els seus estudis universitaris de filologia anglesa a la Universitat de Toronto en la qual es va llicenciar el 1961, iniciant la tardor d'aquell any els estudis de postgrau a la Universitat Harvard. Va obtenir un màster en aquesta universitat, i inicià l'activitat docent a la Universitat de la Colúmbia Britànica el 1965. Posteriorment, fou professora de filologia a la Universitat sir George Williams de Mont-real (1967-1968), Universitat d'Alberta (1969-1979), Universitat York de Toronto(1971-1972) i la Universitat de Nova York. Fou vicepresidenta de la Unió d'Escriptors del Canadà des del 1980 i presidenta del PEN Club International. És també membre de la Royal Society del Canadà i de la Order of Canada i membre honorària de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. 
 
Atwood ha escrit novel·les de diferents gèneres i també llibres de poemes; també va escriure guions per a televisió com "The Servant Girl" (1974) i "Days of the Rebels": 1815 - 1840 (1977). Normalment, es descriu com una escriptora feminista, ja que el tema del gènere està present en algunes de les seves obres de manera destacada, centrant-se així mateix en la identitat nacional canadenca, les relacions d'aquest estat amb els Estats Units d'Amèrica i Europa, els drets humans, assumptes mediambientals, els mites socials sobre la feminitat, la representació del cos de la dona en l'art, l'explotació social i econòmica d'aquesta, així com les relacions de dones entre si i amb els homes. Com a crítica literària, és molt coneguda per la seva obra Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), que va ser definida com el llibre més sorprenent escrit sobre literatura canadenca i que va aconseguir augmentar l'interès en la literatura d'aquest estat. Aquest mateix any, va publicar Surfacing , una novel·la en què es formula, en termes polítics, el conflicte entre natura i tecnologia. Amb un gran èxit i avalada per la crítica, va escriure You Are Happy (1974) i la seva tercera novel·la, Lady Oracle (1976), una paròdia dels contes de fades i les novel·les d'amor que va guanyar el 1977 el Toronto Book Award i el Canadian Booksellers Award.  
 
Apropant-se a l'obra de Margaret Atwood hom es troba amb una font inesgotable de saviessa, riquesa, varietat, sorpresa i qualitat perquè l'escriptora canadenca ha conreat tota casta de gèneres: poesia, narrativa,de ficció i d'asaig; guions televisius i cinematogràfics; antologies de divulgació, literatura infantil, librettos,etc. Nominada en diverses ocasions al premi més avalat en relació a prestigi i qualitat que és el Booker prize de ficció, el va rebre per primera vegada l'any 2000 amb la seva  desena novel·la, The Blind Assassin. Tal vegada, arran de l'adaptació televisiva del text, la novel·la que ha gaudit de major èxit, a nivell popular, és The Handmaid's Tale (1985), guardonada amb el Governor's General's Award, el Los Angeles Times Prize, l'Arthur C. Clarke Award for Science Fiction i el Commonwealth Literary Prize, i va ser nominada al Booker Prize del Regne Unit i al Ritz-Paris-Hemingway Prize (París). Entrat el segle XXI va assolir un gran èxit amb la novel·la Oryx and Crake (2003), reprenent el gènere de la ciència-ficció que ja havia abordat anteriorment a Surfacement i The Handmaid's , va ser la primera d'una sèrie de tres novel·les especulatives. En 2005 colaborà amb The Penelopiad, amb la Canongate Myth Series, retratant L'Odissea des de la perspectiva de Penèlope. El seu domini i amor pel teatre va quedar palès a Hag-Seed (2016), una reelectura de La tempesta de William Shakespeare  que forma part del Hogarth Shakespeare project. Per cloure aquesta brillant dècada, la seqüela d'El conte de la criada, The Testaments, obtingué, juntament amb Girl, Woman, Other, de Bernardine Evaristo, el Booker Prize de ficció d'aquest 2019.