“S de silenci” de Sue Grafton. Andrea Camilleri digué que Sicilia és com un fals microcosmos Sicilia responia a la pregunta de perquè escribia sobre Sicilia... Sicilia era el seu món. Una novel·la negra és aquella que parteix d’un fet criminal i que genera una investigació… però una bona novel·la negra investiga quelcom mes que qui va matar o qui va cometre un delicte, investiga a una societat en la que els fets es produeixen. Comença explicant un crim però pretén explicar com és una societat Raymond Chandler va dir que Hammett va arrencar l’assassinat del tassó venecià i el llençar al carrer. El neopolar francès (amb Jean-Patrick Monchette) sobre la dècada dels 70 i el canvi de paradigma europeu de Simenon o Sciascia van utilitzar el gènere negre com a instrument d’investigació i coneixement social. Per això si la novel·la policíaca clàssica es vinculava amb els llibres de cavalleries, la novel·la negra contemporània es relaciona estretament amb la novel·la picaresca. Aquesta mobilitat del protagonista és una excusa perfecta per penetrar amb mirades crítiques i ambients i grups tancats als que normalment el lector no podria accedir. Si a la novel·la negra contemporània prioritza el detectiu clàssic (blanc, promiscu, solter i bevedor) , ara tot això ha canviat. (Wallander és diabètic, divorciat i policial). El be i el mal ja no són uns valors absoluts que es pugui aïllar. Avui en dia, els detectius ,quan no participen a institucions governamentals, apareixen relativitzats i filtrats dins la societat. Per això volem dialogar amb dos escriptors de novel·la negra... amb dos escriptors que ens plantegin dubtes, problemes i hipòtesis de feina per llegir amplis espectres de novel·les negres.