GEORGE SAND forma part de les escriptores seleccionades i representades dins de l'activitat educativa LES CONTADORES, una activitat didàctica adreçada a presentar al públic infantil un bon nombre de referents femenins en la creació literària. La proposta didàctica parteix de la idea de l’escriptura com a via d’aproximació al món i de relació amb ell que ha estat assumida i exercida per part de dones al llarg de la història de manera molt diferent. L’objectiu de la proposta és facilitar un primer contacte dels infants amb aquestes creadores i trencar amb el prejudici que existeix una “literatura de dones”, atesa la gran diversitat de creacions femenines.
El taller LES CONTADORES compta amb dramatúrgia i interpretació a càrrec de l’actriu FRANCESCA VADELL.
La proposta se centra en un ventall de 12 dones creadores, que engloba autores en diverses llengües, diferents indrets i èpoques de la història.
Set d’aquestes dones són autores internacionals, essencials en la història de la literatura universal. Són escriptores recollides en llibres il·lustrats de promoció infantil recents (la col·lecció “Petita i Gran” i “Contes de bona nit per a nenes rebels” – volums 1 i 2).
L’activitat utilitza les il·lustracions d’aquest material ja editat: Jane Austen – il·lustrada per Katie Wilson / Agatha Christie– il·lustrada per Elisa Munsó / Virginia Woolf – il·lustrada per Ana Juan / Gloria Fuertes – il·lustrada per Cinta Arribas / Astrid Lingren – il·lustrada per Justine Lecouffe / Safo – il·lustrada per Eleni Kalorkoti / Joanne K. Rowling – il·lustrada per Paola Rollo.
La selecció es completa amb altres 5 autores ben vinculades a Mallorca, que han estat il·lustrades especialment per a l'ocasió: Maria Antònia Salvà – il·lustrada per Toni Galmés / Mercè Rodoreda – il·lustrada per Mar Oliver / George Sand / Aurore Amandine Dupin – il·lustrada per Mar Oliver / Maria Aurèlia Capmany – il·lustrada per Flavia Gargiulo / Carme Riera – il·lustrada per Toni Galmés
El taller consisteix en una sessió de contacontes, amb dramatúrgia i interpretació a càrrec de l’actiu Francesca Vadell.Està plantejada com un viatge arreu del món, a la descoberta d’aquestes dones i de la seva obra literària. El contacontes inclou diverses dinàmiques pensades per a la identificació i reconeixement d’aquestes creadores, la incitació a la lectura i el foment de la imaginació i creativitat literària dels propis infants.
Per a més informació o concertar l'activitat podeu contactar amb info@mallorcaliteraria.cat
Va nàixer a París l'any 1804. Òrfena de pare als 4 anys, Aurore Dupin va gaudir d'una infantesa bastant lliure a casa de la seua àvia paterna a Nohant. Aquesta estada al camp la va marcar, de manera que va emprar el tema de la vida en el camp en moltes de les seues obres (com en La Mare au Diable). L'any 1822, es va casar amb el baró Casimir Dudevant, amb el qual va tenir dos fills: Maurice i Solange. Molt prompte, va deixar el seu marit i aleshores va conèixer una de dona autònoma i oposada a les estrictes convencions de l'època.
L'any 1831 va aparèixer la seua primera novel·la, Rose et Blanche, que havia escrit en col·laboració amb Jules Sandeau, el seu amant, en qui es va inspirar per al seu pseudònim Sand. Cada vegada dissimulava menys el seu gust pels vestits masculins, tot i que continuava vestint-se de dona per a les ocasions. Aquesta «disfressa» li permetia circular amb llibertat per tot París (fumant pipa), i li facilitava l'accés a llocs on una dama del seu rang hi podia veure refusat l'intent. Es tractava d'una pràctica excepcional per al segle XIX, en què els codis socials, principalment entre les classes benestants, tenien una extraordinària importància. Consegüentment, Sand perdia una bona part dels seus privilegis de baronessa. Paradoxalement, el costum de l'època permetia sense problema a les dones de les classes benestants viure separades dels seus esposos, llevat que cometeren obertament una «irregularitat» flagrant.
En les seues primeres novel·les, autobiografies trasposades, assimila la recerca de la felicitat personal a una regeneració social. Així, Indiana (obra en què per primera vegada utilitza el pseudònim de George Sand, (1832) i Lélia (1833) són dues obres novel·lesques i líriques, en les quals l'amor s'oposa als convencionalismes mundans i als prejudicis socials.
Els anys 1833-1835 va tenir un afer sentimental turmentat amb Alfred de Musset, del qual va extraure Elle et Lui. El va deixar pel doctor Pagello. Més tard, va conèixer Franz Liszt i sobretot Frédéric Chopin, amb qui va viure gairebé 10 anys, del 1838 al 1847. Amb ell visità Mallorca i s'instal·la a la Cartoixa de Valldemossa, on el músic havia de guarir-se de la seva tuberculosi. L'estada a l'illa va ser immortalitzada amb el relat "Un hivern a Mallorca", una crònica descarnada del contrast cultural que patí com a dona moderna en la societat conservadora i retrògrada del XIX a l'illa,
No va deixar d'escriure fins a la seua mort, l'any 1876, a l'edat de 72 anys, a Nohant. Victor Hugo va declarar el 8 de juny de 1876: «Plore una morta, salude una immortal!».