La lectora M. Antònia Llabrés recomana a twiiter: "Novel·la de MMM sobre la "poeta maleïda" Renée Vivien. Ambientada a París, Londres, Constantinoble, Lesbos… amb protagonisme de l'amor i la poesia per fer-nos conèixer més qui tenia "la nostàlgia d'absolut de tots els grans poetes"
Maria-Mercè Marçal novel·la la figura de Renée Vivien, la primera poeta que va cantar obertament l’amor entre dones després de Safo.
Un erudit francès als anys vint i una guionista de cinema a la dècada dels vuitanta, moguts per interessos ben diversos, segueixen, cadascú en la seva època, el rastre de Renée Vivien, poeta d'origen anglès i expressió francesa que va viure a París a principis de segle. Aquesta recerca es combina amb l'aparició d'un seguit de personatges que la van conèixer i que en rememoren la vida breu i intensa. Així, per les pàgines de La passió segons Renée Vivien i en el marc bigarrat i apassionant de la belle époque, hi desfilen des d'un burgès lletraferit amb qui la poeta manté un idil·li epistolar en l'adolescència fins a la cambrera que la va servir tota la vida, passant, entre d'altres, per una baronessa emparentada amb la més alta banca jueva, una princesa turca, una coneguda transvestida descendent de Napoleó, cortesanes de luxe doblades d'escriptores i, sobretot, la famosa Amazona, inspiradora de Renée Vivien, però també de Colette, Rémy de Gourmont, Radcliffe Hall i Djuna Barnes.
(Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Tot i haver nascut circumstancialment a Barcelona es considera sempre d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), població on passa tota la infància. Llicenciada en Filologia Clàssica, exerceix de catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes en diversos instituts. Es dóna a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini.
L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
Aquest 2018 es commemora el 20è aniversari de la mort de l'autora.