<< RECOMANACIÓ CLARA FERRER >>
Premio Cálamo al Llibre de l'any 2018.
"Manuel acoltella a un policia antidisturbis que volia pegar-li. Fuig. S'amaga en un llogaret abandonat. Sobreviu de llibres Austral, vegetals dels voltants, una petita compra en el Lidl que li envia el seu oncle. I s'adona que com menys té, menys necessita. Un thriller estàtic, una versió de Robinson Crusoe ambientada a l'Espanya buida, una redefinició del concepte «austeritat». Una història que ens fa plantejar-nos si els únics sans són els que saben que aquesta societat està malalta. Santiago Lorenzo ha escrit la seva novel·la més rabiosament política, lírica i bella".
Es diu Santiago Lorenzo. Els astres es van alinear perquè naixés un bon dia de 1964 en Portugalete, Biscaia, Espanya, Europa, la Terra. l'Univers. Primer va mirar, després va observar, després va filmar i ara escriu. En totes aquestes etapes va viure i en cap va fer el que fan els actors: actuar. Donin-li una goma d'esborrar Milan i unes tisores i els crearà un món. Encara que fa temps que amb un teclat fa el mateix i millor. Aquest artista pretecnológico de pulsacions lentes (potser pel seu cor gran) viu a cavall (o a autobús de diversos cavalls) entre Madrid i un taller que ha triat en un llogaret de Segòvia que podria servir per a exemplificar la recurrent expressió «allunyat del mundanalsoroll».