(1918-1971), farmacèutic a Santanyí, la seva vila natal, ha estat un dels esperits més subtilment intel·ligents de la nostra cultura contemporània. Home d'extensos coneixements literaris, va exercir una influència profunda entre els escriptors mallorquins de postguerra, estimulant i orientant llur vocació. Es va dedicar a treballs d'investigació de la història local i va cultivar la poesia i la narració, si bé, hipercrític amb ell mateix, va produir i va publicar molt escassament. Els seus dos únics llibres publicats pertanyen al gènere narratiu: el volum de contes La vida en rosa (1957) i aquestes Memòries d'una estàtua (1953), deliciosa "nouvelle" on, seguint el fil d'una senzilla història sentimental, l'autor presenta, amb delicada i fina ironia, una estampa de l'existència quotidiana d'una vila mallorquina durant la llarga postguerra. Pòstumament se'n va editar l'obra poètica, aplegada en el volum El viatger (2002).

Aquest 2018 es commemora el centenari del naixement de l'autor