He de dir que córrer llargues distàncies és una activitat que lliga amb el meu caràcter, i que corrent m’ho he passat molt bé. De fet, de tots els costums que he adquirit al llarg de la vida, diria que córrer ha estat el que més m’ha aportat i el que més significat ha tingut per a mi. Córrer durant més de vint anys també m’ha permès convertir-me en una persona més forta, tant físicament com mentalment.
De què parlo quan parlo de còrrer és un llibre de memòries de Murakami Haruki en el qual escriu sobre el seu interès i participació en carreres de llarga distància. Murakami va començar a córrer a principis de la dècada de 1980 i des de llavors ha competit en més de vint maratons i una ultramarató. Aquest relat d’Haruki Murakami es troba a mig camí entre el llibre d’auto-superació i el relat de ficció. Parla del canvi vital que va representar per l’escriptor japonès l’autodisciplina marcada per la voluntat de córrer. Jove noctàmbul, aficionat al jazz i propietari d’un bar, Murakami descobreix, arribat als 30 anys, la seva vocació per l’escriptura. Però també descobreix l’incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical sotmetent-se a una dura disciplina física amb l’objectiu d’entrenar-se per córrer maratons.
Salvant les distàncies, aquest llibre d’autosuperació de Murakami ens connecta amb la realitat de confinament actual provocada pel COVID-19, i concretament amb l’idea de canvi radical. La nostra normalitat diària s’ha vist interrompuda per un canvi total de les nostres rutines quotidianes. El que encara no tenim clar, com en el cas de Murakami, és si aquest canvi dels nostres hàbits habituals pel confinament tindrà un efecte positiu en les nostres vides i ens permetrà convertir-nos en persones més fortes, tant físicament com mentalment.
Haruki Murakami és un autor de novel.les i contes japonès. Haruki Murakami és un escriptor japonès. Els seus llibres han estat bestsellers al Japó i també a nivell internacional, i la seva obra está traduïda a 50 idiomes. La seva obra ha rebut nombrosos premis, entre els quals el World Fantasy Award, el premi Frank O'Connor International Story Story, el premi Franz Kafka i el Jerusalem.
Les seves obres més destacades inclouen A Wild Sheep Chase (1982), Norwegian Wood (Tòquio Blues) (1987), Crònica de l'ocell que dóna corda al món (1994–95), Kafka a la platja (2002) i 1Q84 (2009–10). També ha traduït al japonès Raymond Carver i J. D. Salinger, entre d'altres. La seva ficció, de vegades criticada per l'establiment literari japonès com a no japonès, ha estat influenciada per escriptors occidentals com Chandler, Vonnegut i Brautigan. És sovint surrealista i malenconiós o fatalista, marcat per una aproximació kafkiana als temes recurrents com ara l'alienació o la solitud. La seva darrera novel.la, publicada en 2017 és La mort del comanador.