El pare havia xapat la lluna d'una pedrada. Una pedrada, aquesta arma sorda. El meu pare, una nit de lluna plena va agafar una pedra i la va llançar la lluna, amb ràbia, perquè la lluna, tan plena i resplendent, li feia nosa. Ell, de l'alçària d'una mata llentrisquera, una mena de grop damunt la penya abocada a la mar, un petit tremolor dins la nit immensa amb llacunes que la lluna escampava adesiara dins la nit immensa amb llacunes que la lluna escampa adesiara allà dalt, senyora del món la lluna.
Es tracta d'una mirada desconcertada i alhora sarcàstica d’una adolescent enmig d’un món ple d’obscenitat, de rancúnia i dolor quotidià on el temps i la vetlla són per igual realitat i màgia. És un text ple d'un lèxic desbordant i imaginatiu que està a cavall entre dos mons. Aquest moment de confinament també pot ser l'impàs entre el món que coneixem i el que vindrà després de la pandèmia.
(Santanyí, Mallorca, 1941). De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la novel·la 39º a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les, mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest fet en les últimes generacions.
A més d'altres novel·les, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o Ànima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), i un llibre de memòries en col·laboració amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). Té obra traduïda a l'alemany i el castellà.