Van anar a una festa a casa de la Sophie Whelan, una nit que ja s’acabaven els exàmens. En Connell sabia que li hauria de dir d’una vegada a la Marianne que havia de deixar l’habitació d’en Niall, i que li hauria de preguntar obertament si es podia estar amb ella. Van passar la major part de la vetllada a la piscina, immersos en la gravetat fascinadora de l’aigua calenta. Es va mirar la Marianne, amb el seu banyador vermell sense tires xipollejar les cames. Un ble de cabells molls se li havia deixat anar del nus que duia al clatell, i li havia quedat ben pla i brillant, enganxat a la pell. Tothom reia i bevia. Res de tot allò s’assemblava a la seva autèntica vida. No coneixia gens aquella gent, amb prou feines es creia que existissin, o que existís ell. A la vora de la piscina, per un impuls va fer un petó a l’espatlla de la Marianne i ella li va somriure, encantada. Ningú se’ls va mirar. Tenia pensat explicar-li la seva situació amb el lloguer aquella nit. Tenia molta por de perdre-la. Quan es van ficar al llit ella va voler follar, i despréses va adormir. 

⦁    Sinopsi 

En Connel i la Marianne han crescut al mateix poble de l’interior d’Irlanda, però en realitat provenen de dons mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l’institut. També és el fll de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències soials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta. 
Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d’una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s’estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida.