És estrany com un canvi, per petit que sigui, de vegades ens presenta l’altra cara de les coses que ens són familiars. La terra que trepitjava, els marges i els arbres, sota la mitja llum del capvespre que tantes vegades els havia posat sota els meus ulls, em semblaven diferents.
La realitat és allò que veiem o allò que ens diu la lògica? Hi ha una altra realitat a la qual no podem accedir? Imaginació i somni vessen en aquests contes que Pere Calders va escriure des de l’exili a Mèxic durant la Guerra Civil. A cada relat un fet capgira la realitat que, fins al moment, hi era descrita com a familiar i quotidiana. La manera com els personatges assimilen i gestionen els fets insòlits mena a la reflexió sobre la condició humana quan la seva estabilitat és trasbalsada. Alhora s’hi exposa el context per parlar sobre l’arbitrarietat de les conviccions socials i els codis d’interpretació de la realitat subjectes a cada cultura.
Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista. Al llarg de la seva vida va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos. Com a dibuixant, va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa juntament amb el seu amic Tísner.