Tot el que hi havia a la meva ment es va quedar a les fosques. Mai no havia imaginat un poder semblant, una immunitat semblant. Les galledes i les caixes van lliscar pel pati i el cel es va obrir pel mig. Vaig veure dos déus que sostenien cadascun una vara, o potser una pistola, desafiant-se l’un a l’altre.
La terra sobre la qual estava agenollada era plena de cors a mig menjar, i hi havia colls degollats escampats pertot arreu; la sang en sortia a borbolls com un rierol interminable. Em vaig posar a córrer entre les restes amuntegades fins que vaig trobar els meus pares i el meu germà. Els vaig fer un petó i ells em van perdonar, tot i que eren morts. Estava massa trista per plorar.
Algunes amigues meves se’m van acostar per preguntar-me què em passava. Jo no els podia respondre. Havia perdut el petit agafall de raó al qual m’aferrava. Si haguéssim tingut ganivets, ens hauríem tallat el coll a nosaltres mateixes.
— No et preocupis... Els nostres pares ens trobaran
— em va dir l’Aisha, però ella encara no havia estat al camp dels morts.

La noia, és el corprenedor retrat d’Edna O’Brien d’una de les noies segrestades per Boko Haram. Situada en els camps més interiors del nord-est de Nigèria, aquesta història narra el terrible segrest, l’empresonament, l’horror i la fam de la Maryam. Narra també la seva fugida enmig del bosc, i quan tot ja sembla superat, el descens a la burocràcia laberíntica i a l’hostilitat que es troba una víctima que torna a casa amb un fill fruit de la sang enemiga.

La noia és una història inoblidable sobre la supervivència d’una víctima, i del seu intent de mantenir viva la fe en l’home enmig de la barbàrie. Tal vegada la temática no és gens agredable en aquests dies però és una oportunitat única per entrar en contacte amb la narrativa d'Edna O'Brien, una de les e les autores vives més importants del segle i per primera vegada disponible en catalá, i disponible a illesbalears.ebiblio.es