A Frankissstein, Jeanette Winterson planteja un futur on la intel·ligència artificial està tan desenvolupada com per elaborar noves formes de vida artificials. En aquest context, que inclou des d’androides fins a robots sexuals, coneixem dos científics: el doctor Victor Stein, que treballa en el camp de la robòtica, i el doctor Ry Shelley. A través d’aquests dos personatges, Winterson representa una societat on els conflictes heteropatriarcals no s’han vist erradicats, on la vida artificial no ha esborrat els debats sobre els gèneres i on la possibilitat de transcendència es concreta en un ordinador que assimila els records i els pensaments del cervell de l’individu. I mentrestant, Winterson ens parla de Mary Shelley i del seu ‘Frankenstein’ com a embrió de tot plegat.
Jeanette Winterson és un dels noms més ben considerats de la literatura britànica contemporània. Les seves novel·les i els seus assaigs han parlat de la dona, del cos, de la identitat de gènere i, sobretot, de l’amor. Amb la seva primera novel·la, Oranges Are Not the Only Fruit (‘Fruta prohibida’), va retratar la seva infantesa com a filla adoptiva d’una família evangelista. Un llibre que es va convertir en minisèrie de la BBC a principis dels 90 i que va marcar el punt de partida d’una carrera plena d’èxits, que l’ha duta a ser inclosa, enguany, al “long list” per al Man Booker Prize. Algunes de les seves altres novel·les han explorat les polaritats de gènere i la identitat sexual, amb novel·les posteriors que exploraran també la relació entre humans i tecnologia. Ha guanyat dues vegades el Premi Literari Lambda, el qual se centra en temes LGTB