¡ Válgame Dios !- dijo el cura, dando una gran voz- ¡ Que aquí esté Tirante el Blanco ! Dádmele acá, compadre; que hago cuentas que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos (... ) Dígoos verdad, señor compadre que, por su estilo, es este el mejor libro del mundo : aquí corren los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros de este género carecen 

Resulta agosarat afirmar que Tirant lo Blanc és el millor llibre del món, però sí podem afirmar amb seguretat que la novel·la obre el camí de la modernitat literària a Europa. Cervantes considera que ho té tot: que és rica en continguts i entretinguda. Tirant lo Blanc és definida pel premi Nobel Mario Vargas Llosa, com a novel·la total: “novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica: totes aquestes coses alhora i cap d’elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat [...] en això consisteix el realisme total, la suplantació de Déu.” Pel seu realisme i versemblança, Tirant lo Blanc és considerada una novel·la cavalleresca, en contraposició als llibres de cavalleries. El tret més destacable i innovador del Tirant és la humanització i la complexitat psicològica dels seus personatges: no tan sols de l’heroi sinó també, sobretot, el coneixement i profunditat dels personatges femenins.
Tirant lo Blanc és una novel·la de gran extensió, que per comoditat, normalment és dividida en cinc parts, corresponents als diferents indrets geogràfics on es desenvolupa l’acció. Guia el relat un discret narrador que rarament intervé i moltes vegades dóna pas a altres narracions i diàlegs en boca dels personatges. Argumentalment, a grans trets, tracta de les aventures i desventures de Tirant lo Blanc en el món de la cavalleria i l’amor cortès, des del moment que és adobat cavaller fins a la seva mort en terres bizantines.

Programa de má  Tirant