Ens conten rondalles tota l’estona -va afirmar el doctor Mascaró. De fet, el coneixement humà es transmet en gran mesura a través dels contes que ens expliquem. Però dilucidar l’existència del temps és una tasca que supera les meves pobres capacitats. És com preguntar-se per l’existència de Déu. Són forces que ningú no veu ni palpa, i que algú pot sentir-se temptat de declarar que no existeixen, però que al capdavall ho condicionen tot.
Reis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.
És autor de les novel·les L’extinció (premi Documenta 1999), Sara i Jeremies (premi Ciutat de Palma 2002), La pell i la princesa (premi Josep Pla 2005), Nit de l'ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010) i Crim de sang (premi Sant Jordi 2011). Ha escrit els poemaris Rafel, Apoteosi del cercle, Mula morta, El benestar (premi Jocs Florals de Barcelona 2003) i La part visible (premi Carles Riba 2008). Ha estat traduït al francès, l’italià, el castellà, el portuguès i el danès. Té una columna diària al diari Ara.