Recordava que al principi la gent estava espantada i es quedava dins casa. Hi havia rumors que se'ls emportarien a tots, que es buidaria cada llar, fins i tot les cases que no havien tingut res a veure amb la guerra. Emparades per la foscor, algunes persones van marxar cap a la muntanya o cap a la frontera. Tothom esperava que passés alguna cosa. Però no va passar res, excepte que la vida normal va tornar, o alguna cosa semblant. Una vegada les botigues van reobrir i es va tornar a dir missa els diumenges, es parlava de la presa i de la vigilància curosa que se'n feia, de l'espai ample que els soldats havien obert a la vora del llac, del bar improvisat que havien construït i del foc que encenien cada nit per foragitar els mosquits. Es parlava dels subministraments de menjar que tenien i de les festes que s'organitzaven, tocant la guitarra, cantant i ballant.
Sinopsi
aquest fragment pertany al conte "Estiu del 38" i la traducció és de Joana Pena Tarradelles.
Les emocions contingudes, l'equilibri i la transformació de les relacions familiars, l'emigració, l'exili, la societat de la seva Irlanda natal, el sentiment ambigu de pertinença, els retorns impossibles, els amors prohibits i l'estret lligam de Tóibín amb la ciutat de Barcelona i Catalunya, són alguns dels temes dels quals se serveix l'autor per descriure amb extraordinària precisió els replecs més íntims i complexos de l'ànima humana. L'edició catalana de Mares i fills provenen de les col.leccions Mothers and Sons (2006) i The Empty Familiy (2010).
"El conte no ven, admetem-ho, però et dóna una llibertat semblant a la que té escriure poesia". En aquestes històries, algunes d'important component eròtic, Tóibín reflexiona sobre la vida, la política o el sexe amb una recepta de vegades delicada i de vegades contundent, però sempre amb un important component de nostàlgia que l'autor resumeix en poques paraules: "Com més et mous, més trobes a faltar alguns llocs ".
Colm Tóibín és un novel·lista, escriptor de contes, assagista, dramaturg, periodista, crític i poeta irlandès, considerat un dels grans representants de la literatura en llengua anglesa, que ha guanyat nombrosos guardons per la seva obra literària. També és professor de Literatura comparada a la Universitat de Colúmbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona (Columna, 2003) i El sur (Emecé, 2003). El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que compaginà amb l’escriptura de viatges. Actualment escriu per a The New York Review of Books i la London Review of Books, entre altres publicacions. L’obra de Tóibín, considerat una de les figures literàries actuals més importants d’Irlanda, comprèn tant novel·la com assaig i teatre, i ha estat traduïda a trenta idiomes. Entre els seus títols principals, en destaquen Brooklyn (Ara Llibres, 2010 / Lumen, 2010), El faro de Blackwater (Edhasa, 2002), Nuevas maneras de matar a tu madre (Lumen, 2013) i El testament de Maria (Ara Llibres, 2014 / Lumen, 2014), Nora Webster, i la seva onzena novel.la, La casa dels noms que adaptada i traduïda per Miquel Ángel Vidal i Agustí Villaronga, éstrenarà la seva versió teatral sota el títol de Clitemnestra, la casa dels noms.