Així com els únics paradisos són els paradisos perduts, els amors per excel·lència són els amors impossibles. Tots mereixen l’honor de quedar escrits amb accent circumflex i amb lletres d’or.
Però, mal que em lamenti, adolorit, no solucionaré les coses. No vendrà una epidèmia medieval a passar comptes amb els gurus, amb els tarats, amb els depredadors, amb les elits de la crítica literària; no editaré cap novetat a la Hogarth Press; no ressuscitarà, miraculós, el Capità Flint; no tornaré a veure Illiers-Combray amb els mateixos ulls; no arribaré mai a tocar el piano de cua blanc d’Elvis Presley; no coneixeré d’altre amor, si no és el que es ven en el mercat del sexe; ja no aconseguiré substituir els destil·lats per les excel·lències del vi negre ni prescindir dels efectes addictius de la nicotina.
Sinopsi
"Resulta que som poc domesticable, gens metòdic, d’esperit crític, un punt tendenciós, i que, a causa de l’alcohol i de les meves opinions, m’he ficat en embolics". Així es defineix el narrador de Quan el cel embogeix, la nova novel·la de l'autor mallorquí Antoni Vidal Ferrando, publicada per AdiA Edicions i construïda com el monòleg d'un escriptor frustrat que admira Marcel Proust i que vol fer una crònica literària de la seva època.
l
És poeta i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica parteix de la seva identitat illenca per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Com a poeta ha guanyat els premis Ausiàs March (1985), Ciutat de Palma (1985 i 1995), el Cavall Verd - Josep Ma. Llompart de la crítica (1993), i la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1994), entre d'altres. Dels seus llibres podem destacar Calvari (1992), El batec de les pedres (1995) i Cap de cantó (2004). Els últims anys han vist la llum diverses antologies poètiques, entre elles El jardí de les delícies (2005), en edició bilingüe català-castellà, i A cops de ferro i àlgebra (2005), a cura de D. Sam Abrams. El 2008 es publicà tota la seva poesia en un sol volum, Allà on crema l'herba: Obra poètica (1986-2007).
Com a narrador s'ha de recordar la seva trilogia sobre la Mallorca del segle XX, iniciada amb Les llunes i els calàpets (1994) i completada amb La mà del jardiner (1999), premi Sant Joan de novel·la i L'illa dels dòlmens (2007), premi de la crítica Serra d'Or. Cal destacar també el seu dietari Amors i laberints (2010). Durant un temps s'ha dedicat a la història i, de resultes d'aquesta etapa han sortit alguns assaigs, el més important dels quals és La població i propietat de la terra en el municipi de Santanyí (1868-1920).
Actualment viu a Santanyí, la terra dels seus somnis, on va tenir com a mestres els poetes Blai Bonet i Bernat Vidal i Tomàs.
És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.