Perquè aquella nena no podia adormir-se Sense un conte, i la seva mare haviaexplicat tots els que sabia almenys tres vegades! Vet aquí doncs, que cvada vespre,onsevulga que fos, a les nou en punt, el senyor Bianchi demanava per telèfon elnúmero de Varese i explicava el conte a la seva filla. Aquest llibre conté, justament,els contes del senyor Bianchi. Ja veureu que són una mica curts. Per força, el senyorBianchi pagava la trucada de la pròpiabutxaca, i no es podia pas permetre de fertelefonades massa llargues. Només alguna vegada, si havia fet bons negocis,s’allargava una mica. M’han dit que quan el senyor Bianchi demanava Vaerese, lessenyoretes de la centraleta interrompien totes les telefonades per escoltar les seveshistòries. Oh! I tant! N’hi ha algunes de tan boniques.
Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va seruna feinada d’aquelles.
Això era i no era... una nena que tenia unpare el qual havia d’estar de viatge sisdies a la setmana. Aquesta nena no es podia adormir sense que li expliquessin unconte. I cada nit, el seu pare li trucava per telèfon i li explicava un conte. Diuen queels contes eren tan bons que fins i tot els telefonistes aturaven totes les altrestrucades per escoltar-los. I aquestés el llibre d’aquests contes. Gianni Rodari, undels millors autors de literatura infantil,és el creador d́un autèntic i personalíssimgènere de literatura infantil. Les trames d́aquests contes són senzilles i plenes d́humor, que poden entendre i fruir tots els nens, fins els més petits. Neixen d'una visió crítica del món, realista i potimista.
Va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.
Els llibres de Gianni Rodari estan plens de creativitat i humor, trenquen els esquemes preestablerts i ajuden a pensar sense prejudicis tot formulant noves preguntes. Tot i tenir el seu sentit crític, Gianni Rodari fa un bon ús de l'humor i la fantasia entusiasta que l’envolta per tal de crear els seus llibres. Si bé només en l'última fase de la seva vida presenta l'elaboració teòrica de la seva creació literària, era un treball de molts anys. A la Gramàtica de la fantasia, el mateix Rodari descriu que, quan feia de mestre, havia anat escrivint en un quadern de notes, que va anomenar Quaderno di Fantastica, com neixien les històries que inventava per a la mainada, quins truc descobria o creia haver descobert per donar vida a les paraules i les imatges. Aquest quadern es troba actualment a l'arxiu Rodari.Comparava el seu treball d’escriptor per a infants amb el d’un un fabricant de joguines, i volia que cada llibre seu absorbís tota la personalitat de l’infant de la mateixa manera que l’absorbeix una bona joguina, un bell joc. Creia que la creativitat de la mainada era una eina essencial per a canviar el món.[
Durant la dècada de 1960 va anar recorrent escoles italianes i a través del contacte directe i la interacció amb la mainada va observar-ne les reaccions en llegir els seus contes i les va anotar per trobar més tècniques que el permetessin crear bones històries. D’aquestes anotacions i tècniques, i de la seva experiència prèvia, va sorgir una de les seves obres principals: La gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries.
L'any 1970, en rebre el Premi Andersen pel conjunt de la seva obra