Feia anys que treballava amb en João i la seva banda. Me’ls havien recomanat els meus antics caps i fins ara no en tenia cap queixa. Eren ràpids i efectius i sempre em proporcionaven exactament allò que volia. És clar que jo no era primmirat i no exigia mai una arma concreta. M’adaptava a la que em trobaven dins de la gamma de necessitats de cada moment. Un assassí professional pot tenir les seves manies però hauria de ser com un escriptor: mai no deixarà d’escriure una bona història si li passa pel cap i no té res més que uns fulls de paper i un bolígraf. És clar que preferiria fer-ho a casa en una de les seves llibretes especials i amb una de les seves plomes estilogràfiques, però si és un bon escriptor s’adaptarà a allò que tingui per no perdre la història. L’assassí, igual. Mentre el fusell sigui bo i funcioni, no em calen marques ni models concrets.
Tots sabem que Rita Barberà va ser assassinada. Igual que el líder de Nirvana, Kurt Cobain, i tants d’altres misteriosos accidents i morts sobtades. Ara el seu assassí ens explica en primera persona com du a terme l’encàrrec immediatament posterior a la liquidació de la política valenciana: ni més ni manco que carregar-se uns quants escriptors i editors per intentar salvar la indústria editorial de la desfeta. Aconseguirà el seu objectiu, explicar-nos l’ofici i desfer-se de les ingerències professionals? Sebastià Bennasar torna a mesclar, sang, fetge i literatura en un thriller literaripolític on tot és el que sembla.
Ha treballat onze anys com a periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. És crític literari del suplement «L'Espira» i col·labora amb diversos mitjans de comunicació.
Llicenciat en Humanitats i màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat obres de poesia i de narrativa com A la sabana no hi ha temps per a la compassió (2002), El dia de l'alliberament (2006), Els blaus de l'horitzó (2006), L’Estret de Torres ( 2006), Connie Island (2007) i les novel·les del gènere negre El botxí de la ciutat de Mallorca (2000), Cartes que no lliguen ( 2005), Jo no t'espere (2008) i Mateu el president ( 2009), Nocturn de Sant Felip Neri (2013) i Manuel de Pedrolo, manual de supervivència.
Bennasar ha guanyat el XIII Premi de Narrativa Vila de Lloseta amb la novel·la La mar no sempre tapa i el Premi Joaquim Ruyra 2013 dels Recull de Blanes amb Badia de Mindelo. En novel·la ha publicat recentment El país dels crepuscles, On mai no creix l’herba, Cants de sirena negra, Un oceà de memòria i L'imperi dels lleons.
Sebastià Bennasar codirigeix amb Carles Domènec la publicació digital Bearn, revista de cultura.