—Per això hi ha les comportes; de tant en tant cal deixar sortir una mica d’aigua perquè no s’ho carregui tot.

M’embadaleixo contemplant aquell mur infranquejable. Em ve una esgarrifança.

—Waltraud... —No puc continuar. O no vull.

—Què?

Estem drets l’un davant de l’altre, dins d’aquesta peixera grisa sense aigua; dos silurs desorientats esperant que la pluja descarregui i els salvi la vida.

—No marxis.

—No ho sé, Albert, no ho sé.

Em desbordo. L’abraço. La cintura estreta, els malucs que se’m claven a la panxa. Enfonso el cap al seu coll per no haver de mirar-la. Tinc la nuca a tocar, li veig el borrissol del clatell a contrallum.

I ara què, Albert? Ara què? És arriscat. O no.

• Sinopsi

Cavalcar tota la nit és avançar a les fosques cap a unes fronteres que semblen inabastables, però que no sempre ho són. Cavalcar tota la nit és no defallir i perseguir la lluna, infatigables. Cavalcar tota la nit és no tenir por de combatre la foscor que portem a dins ni la que ens ve de fora. Personatges que podrien ser el teu veí, la teva filla, la teva verdulaire o tu mateix protagonitzen aquest recull fent malabars amb l’amor que se’ls marceix als dits, la vida que se’ls emporta i el deure que els colga. Són uns contes amb dosis tonificants d’humor i de mala bava, que desperten somriures, però també desassossec. Carlota Gurt ens fa creuar l’abisme de la llibertat per una corda fluixa trenada amb desitjos i pors. Un debut literari impetuós i carregat de talent.