He naufragat en una mar profunda:
no em parleu de platges.
Tu, amiga, mereixes
un cant sense falliments.
III
Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure.VIII
Vàrem emprendre un llarg, difícil,
perillós camí. I estimàvem les coses
-fossin neu o fang
rosada o constel.lació.
I les fèiem nostres per causa
de l'amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.IX
Cercàvem or i vam baixar a la mina.
I la foscor s’il.luminà de sobte
perquè érem dos a contradir la nit.XIII
Parlàvem, esperàvem,
i ens va ser dit: Aneu en la carrossa
i no us precipiteu a l’abisme. Però
l’abisme era en tot: en les parets
i en els arbres,
en els carrers
i en les fulles,
en les colors i en els sons,
en els afores de l’avui i en els voltatns del demà.
I nosaltres anàvem
contents dalt la carrossa,
cap a la nit perfectiva.XV
Hoste meu, dorms a la galeria;
canten ocells però no et desperten:
tu sempre vetlles i veus
la pluja verda, l’alba roja,
la fruita d’or, el falcó reial.Tu ets el pastor que vaga
solitari, de nit.
M’he desullat de tant mirar-te,
m’has emboirat la solitud.Ombres, feresa, vent,
són la teva parla.
Volen orelles en sentir-la,
la penya es torna riu.De genolls he caigut,
flectat segueixo invisibles passos:
no he d’assolir-te mai.
Ressono tot com el buc ple d’abelles.
Els poemes d'aquest llibre foren escrits entre els anys 1955 i 1959. Són el correlatiu verbal d'un llarg procés d'interiorització. Varen significar una immersió en les aigües més profundes de la poesia i de la vida. aquesta poesia comporta un llenguatge indirecte, elusiu. Les vivències que pretén de transcriure exigeixen que els poemes servin tot al més posible el moviment propi d'elles. I, aquest moviment, el preserva el cant.
Poeta català. S'inicià en el món de la creació poètica influït per Rilke i Carles Riba, amb qui es relacionà personalment. Partint dels interrogants de la fe i de la vida i a través d'un llenguatge molt formalitzat i contingut, l'any 1937 publicà el seu primer recull, Primer desenllaç.
Al segon poemari, De vida i somni (1948), explora la temàtica del paisatge i del record, però el primer recull que li reportà reconeixement -concretament, el premi Óssa Menor- fou Les hores retrobades (1951). Després vengueren El Callat, una antologia poètica autoprologada, i Realitats (1963) que es desplaça cap a un realisme volgudament eixut però carregat de simbolismes alhora.
Fou amb el poemari Tot és ara i res (1970) que li arribà el reconeixement generalitzat de la crítica de bon de veres i, a partir de llavors, començà a publicar amb més regularitat: Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d'aram (1976), El griu (1978), Cercles (1980), A hores petites (1981), Cants d'Abelone (1982).
Cap al final de la seva vida, ja malalt, publicà Domini màgic i Passeig d'aniversari, ambdós l'any 1984, i rebé nombrosos premis com el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura.
Traduí Rilke a Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).
La seva obra poètica completa es publicà l'any 2001, i l'any 2004 se celebrà el I Simposi Internacional Joan Vinyoli que contribuí notablement a la divulgació i al coneixement de l'autor. El 2014 fou homenatjat amb la celebració de l'Any Joan Vinyoli.