Creus tenir-ho tot controlat, creus saber quina mena de relació tens amb una persona, quin paper tens en l’obra que junts heu creat. I aleshores, un dia, la persona que estimes et diu que n’estima una altra, o que necessita el seu espai, o que n’està tipa, de les teves males cares, dels teus nervis, que està tipa de cuidar els éssers que heu creat. Tu no t’esperaves l’explosió. Rectifico: potser sí que l’esperaves, però en tot cas havies dibuixat, mentalment, plans de contingència, normatives contra incendis, maneres de sortir-te’n, maneres de fer fora l’element estrany que posava en perill el sofisticat sistema que s’havia format entre vosaltres. Però llavors no ho veus clar. L’explosió que t’oloraves, tenies clar que estaria controlada, que l’incendi es podria apagar al mateix moment que s‘hagués declarat.

• Sinopsi

La Jane creia fervorosament en la vida normal, fins fa ben poc. El marit l’ha abandonat i ella s’ha instal•lat a Manhattan. L’onze de setembre de 2001, des de l’oficina contempla, amb un got de cafè a la mà, un dels fets més tràgics de la història de Nova York. D’aquell moment, se n’allunya empolsegada i aviat iniciarà un combat contra la dona que cau de les torres. Primer contemplant-se des de fora, estèticament. Més tard enfangant-se en el batibull de la neteja necessària per reconstruir a partir de les restes de material inert.
La novel•la és una descripció de la runa, des del seu origen fins a l'inici del desenrunament, en instantànies ordenades i combats ficticis amb el poder limitador de la ment. Un procés de dol artístic viscut des de la descripció freda de la tragèdia i el caos encès posterior. Un temps d’engolida, d’escletxa sobtada al peu d’abismes. És una història absorbent, servida amb una escriptura contundent i física. Núria Busquet ens proposa un dol material i espiritual, un text centrífug que fusiona la història personal i la història universal, per mirar de crear una tela fixa de color blau Klein.