Era un pecat estimar a mitges al paradís. Com si totes les coses del món se’ls tolerés ser fetes a mitges allà (treballar, patir, queixar-se), però en això de l’amor no es permetessin les grisors. Que feia trist, que ho tenien tot, que vivien al jardí de les delícies. Que Déu els havia donat dos fills parits en l’exhalació airosa dún sospir. Que en podrien tenir mil més sense adonar-se’n perquè creixerien sols i no sabrien mai què eren les limitacions i les amenaces. Podrien tenir-ne miñl, si volguessin. Havien de tenir-ne mil, era l’única clàusula: «Creixeu i multipliqueu-vos.» I allò només era una qüestió de temps, que el tenien tot per poblar la terra.

SINOPSI

Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al gir radical que ha donat la seva vida en els últims mesos. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d'aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim gest amb ells. Està sola, un cop més, acabada de sortir d'un procés que per res ha resultat tot el bonic que li van dir que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats fisiològiques i psicològiques de l'embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual. Eva se sent com una aspirina en un got d'aigua, efervescent, desapareixent per moments d'una realitat esfereïdora. Amb l'ajuda inesperada d'un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la realitat, lluny de veus queixoses i els plors dels bessons.

L'obra destil·la un sentit de l'humor negre, amb tocs de surrealisme que fugen dels tòpics tradicionals. Representa les diferents maneres d'afrontar la maternitat.