(Barcelona, 1945 - L'Hospitalet de Llobregat, 1998) va ser un escriptor genuí, amb voluntat de ser-ho i de crear lectors per tal que la literatura catalana pogués arribar al màxim de públic possible. Per això, la bibliografia d'aquest autor no es pot circumscriure a un sol gènere, sinó que va tractar temàtiques diverses –novel·les policíaques, ficció mitològica, periodisme polític, impacte dels mass-media… Al costat de l'obra literària hi ha, també, una notable tasca de traductor (va rebre el premi de la Crítica Serra d'Or 1989 per la traducció de Bella del senyor, d'Albert Cohen) i d'articulista als principals mitjans de comunicació catalans, així com l'aportació que va fer en el camp audiovisual, com a guionista televisiu i cinematogràfic. 
Nascut a la immediata postguerra, Jaume Fuster va pertànyer a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació que es va distingir pel seu activisme rupturista, tant des de la pràctica literària com des d'una nova manera d'incidir en la cultura i en la societat, i que tindria el seu mitjà d'expressió pública a través del col·lectiu "Trencavel", del qual Fuster va formar part. Per això, al costat de la seva biografia literària cal situar, en el mateix pla, el paper rellevant i singular que va tenir com a activista cultural, el màxim exponent del qual va ser la creació, l'any 1977, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual va ser el primer secretari i que va presidir des del 1995 fins a la seva prematura mort, el 1998. 

Aquest 2018 es commemora el 20è aniversari de la mort de l'autor.