(Palma, 1943-2013). Poeta, narrador i assagista. Estudia periodisme a València i l'any 1973 es llicencia a Barcelona. També cursa estudis de filosofia i lletres. Funda i dirigeix, amb Guillem Frontera, la col·lecció de poesia "La Sínia" dins de l'editorial Daedalus (1965-1968). En aquesta col·lecció és on publica el seu primer llibre de poesia: Tota la ira dels justos (1967), Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia del 1966. El 1970 torna a guanyar el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia amb Inútil fracàs, obra que serà inclosa a Història personal (1979). El 1971 publica Amb la mort, amorosament. També cal esmentar els títols Elegies (1986, premi Ciutat d'Elx), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988, Premi Nit Literària Andorrana - Grandalla), Les quatre estacions (1991, Premi Cavall Verd), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1993) i Frontissa (1993, Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol). Amb L'illa del silenci (2009), guanya el Premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d'Alcoi. L'extensa i la rellevant producció poètica de l'autor es tanca amb Llibre de l'exili (2011) i Cants de Montalt (2012, Premi Pare Colom d'Inca). 
Jaume Pomar també escriu les obres de narrativa Un dia o altre acabaré de legionari (Premi Joan Santamaria de narrativa del 1987) i Bolla negra (2010). És autor d'El temps que fuig (1997) i Temps inconjugable (2001), dues obres de caràcter autobiogràfic. En el terreny de la crítica literària i l'assaig cal destacar la seva rellevant tasca com a estudiós de la vida i de l'obra de Llorenç Villalonga: Primera aportació a l'epistolari de Llorenç Villalonga (1984) i Llorenç Villalonga i el seu món (1998). També és autor dels títols El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga(1995) i Llorenç Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936) (1998).