Traducció de Lucia Pietrelli i Pau Vadell
Es tracta d’un únic poema llarg dividit en 36 cants on el ressò de les epopeies és evident, però La mel ens presenta una èpica invertida, feta de vida menuda i senzilla. Les gestes ja no són altiloqüents, sinó que es redueixen a accions i rituals quotidians. En lloc dels herois èpics, els protagonistes són dos germans majors que viuen els seus darrers dies contemplant alhora la vida i la mort que els envolta.
(Santarcangelo di Romagna, Itàlia, 1920-2012) fou un important poeta, escriptor i guionista italià. Va començar la seva trajectòria el 1952 com a escriptor de prosa, amb una novel·la curta titulada La Storia di Fortunato, i després va continuar alternant l’escriptura de prosa i de poesia tant en italià com en romanyol.
En la llarga trajectòria de Tonino Guerra també el cinema va jugar un rol molt important i el va fer col·laborar com a guionista amb alguns dels directors italians més importants de la seva època (Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Francesco Rosi, els germans Taviani, etc.) i també amb grans personalitats de l’estranger (Andrei Tarkovski, Theodoros Angelopoulos, etc.).