(Asobla [Guinea Equatorial], 1930 - Palma [Mallorca], 1995), conegut pel nom de Guillem d'Efak, és poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural. De molt petit el seu pare el trasllada a la seva terra, Manacor, on viu el drama de la Guerra Civil Espanyola. Comença a escriure poesia als setze anys i rep els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freqüenta les festes literàries i el 1956 Josep Maria Llompart li publica el seu primer llibre de poemes, influïts per la Generación del 27, El poeta i la mar. Més tard, fruit d'una experiència laboral a Alsàcia, apareix El poeta i la mina (1966). Continua la seva producció poètica i el 1966 obté el premi Carles Riba de poesia per Madona i l'arbre. Entre popular i innovadora la seva poesia té una gran vivacitat en obres com Poeta en bicicleta (1984) o Capellet de vidre(1995). 
A més de narrador (La ponentada gran) i traductor (Ivanhoe de Walter Scott) és autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat El dimoni cucarell. 
Als anys seixanta és un membre reconegut de la Nova Cançó catalana. Un dels seus èxits més celebrats és la Balada d'en Jordi Roca. Entre música de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves cançons són interpretades per diversos cantants i grups. El seu activisme cultural el porta també a la promoció teatral i musical des de locals emblemàtics com la Cova del Drac de Barcelona. 
Mor el 1995 víctima d'un càncer i el 2011 se li concedeix, a títol pòstum, la Medalla d'Or de les Illes Balears.