A partir dels dos eixos, l’abscissa i l’ordenada, el llibre repassa la doble poquesa de la condició humana: la nostra temptativa de cercar la bellesa ni que sigui en la lletjor, i el nostre temps, és a dir, tot allò que ens fa viure l’existència. I quin paper hi juga el llenguatge, és la pregunta que obre i tanca Coordenades.
Vaig néixer fa massa temps, el 1947, a Gironella, però després de tants d’anys encara no he après què hi fem aquí i com som. Quan dic que soc la persona més normal que conec, vull dir que no trobo res de “normal” a la societat on vivim. Segurament per això he passat la meva vida escrivint poesia i envoltat de literatura –n’he acabat sent catedràtic a la Universitat de Lleida–. La poesia m’ha donat premis i viatges, però sobretot amigues i amics que pateixen la mateixa malaltia. Que res no ens curi!