Aquest llibre és la reedició d'un pregó que Blai Bonet va pronunciar la Setmana Santa de 1980 a l'església de Sant Andreu de Santanyí. Fou un encàrrec de Mn. Jaume Serra, rector de la parròquia aleshores.
Ben de Blai Bonet és el tractament dels elements bíblics de què parlàvem just ara: la seriositat i alhora l’aparent lleugeresa o àdhuc frivolitat (només aparent) amb què els exposa i treballa; el procés d’aculturació, a través dels anacronismes i anatopismes que també hem esmentat ja al paràgraf anterior, dient els topònims o antropònims a la mallorquina (Son Getsemaní, el fill del sen Pep de sa Fusteria, na Maria de Son Salom...) i situant o fent que l’oient s’imagini la Passió a Santanyí; o amb l’ús de referents moderns: l’imperialisme de Roma mostrat com si fos el de les superpotències mundials contemporànies, o els crits del poble demanant la crucifixió de Jesús presentats com un antecedent de les proclames de l’extrema dreta espanyola contra el cardenal Tarancon, o l'aparició de mots com xalet, casa consistorial, partits polítics, municipal, policia...
(fragment de l'epíleg de Gabriel de la S.T. Sampol)
(Santanyí, Mallorca, 1926-1997). Poeta, novel·lista i crític d'art. Una religiositat conflictiva i la tuberculosi van marcar la seva trajectòria humana i literària. El 1958 va publicar El mar, novel·la que va causar impacte, tant per la temàtica com pel tractament, on va incorporar els nous corrents experimentals que triomfaven a Europa. La recerca d'un llenguatge propi, evolucionant cap a formes cada vegada més lliures, es concreta en el poemari L'Evangeli segons un de tants, (Premi Carles Riba, 1962), que va trigar cinc anys a publicar-se per problemes de censura. El 1990 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El 2014 es publica, reunida en un sol volum, la seva poesia completa.
Des de desembre de 2017, la Fundació Mallorca Literària desenvolupa el projecte "Blai Bonet. Saber mirar salva", en commemoració del 20è aniversari de la mort de l'autor.