Traducció de Daniel Escribano.
En literatura, la mar és metàfora de poetes; el port, geografia de narradors. Fent confluir totes dues tendències, Koldo Izagirre ha elaborat disset contes amb realisme poètic. Als relats aplegats a Que vol foc, Mr. Churchill?, la majoria dels quals se situen en la localitat portuària de Pasaia i les poblacions obreres de l’entorn en diversos moments de la dictadura franquista, la reflexió sobre la pràctica literària en la reconstrucció de la memòria s’entrellaça amb el cant a la resistència quotidiana del poble treballador davant el poder feixista imposat per la força de les armes, plasmada en petits actes sota el clima d’ofec, fugida i impotència posterior a la desfeta. Entre les múltiples fites d’aquestes narracions destaca l’ús de la tècnica cinematogràfica, amb descripcions tan minucioses com imaginatives i on el joc amb la sintaxi i la puntuació tant serveixen per a focalitzar la càmera com per a accelerar-ne el moviment, amb una confluència entre llenguatge literari i cinematogràfic d’una complexitat i bellesa desbordants que fan de Que vol foc, Mr. Churchill? una de les obres més fascinants de la narrativa basca recent.