Edició a cura de Josep A. Grimalt

Llorenç Villalonga començà a escriure les peces dialogades que ara presentam aquí devers els anys quaranta per distreure uns amics seus que el convidaven a celebrar el Nadal amb la seva esposa. Se referien a qualque fet que els havia ocorregut a ells durant l’any. Els personatges són copiats dels qui componien aquella família i del matrimoni mateix, que hi pren part amb els noms de Minos i Amaranta. No hi havia intenció ni remota de publicar-les, però amb el temps els fou reconegut un alt valor literari que ha col·locat aquests entreteniments entre les obres més aconseguides de l’autor, i la que hi pren el nom de Catalina Serralta, marquesa de Pax, ha quedat entre els personatges més atractius dels que ell va crear.

Aquests peces, juntament amb altres de caràcter més abstracte, se publicaren en una primera edició l’any 1965 amb el títol de Desbarats. Completades amb algunes d’escrites posteriorment, les editam de bell nou perquè el públic d’avui pugui gaudir d’aquestes escenes àgils, lleugeres, heterodoxes, injustes, punyents, lúcides, com les va qualificar l’amic de l’autor que en promogué la seva primera sortida a llum, Jaume Vidal Alcover.