TRADUCCIÓ DEL FRANCÈS D’ANTONI CLAPÉS
Més enllà del «bell mig del camí de nostra vida» que pregonava Dante, passats els cinquanta, Cocteau emprèn la redacció d’una mena d’autobiografia molt peculiar,
on fa un repàs a tots aquells aspectes més destacats de la seva extensa —intensa i multidisciplinària— experiència vital. Amb una escriptura de tall introspectiu,
amena, no hi falten els personatge il·lustres que, juntament amb ell, il·luminaren el panorama cultural de la seva època: Guillaume Apollinaire, Max Jacob o Jean
Genet, entre molts altres. L’amor, la felicitat, la mort o l’amistat es fan presents en aquestes pàgines filtrades pel sedàs d’una ànima inquieta i sensible, que no refusa
cap tema, per controvertit que sigui.
Fou poeta i artista multidisciplinar; dramaturg i cineasta. Un dels exponents de les primeres avantguardes del segle XX. Al seu cercle d'amics i amants s'hi troben figures com Pablo Picasso, Coc Chanel o Édith Piaf.
L'any 1955 fou elegit membre de l'Acadèmia Francesa.Va escriure més d'una vintena de llibres de poemes, una vintena d'obres de teatre i mitja dotzena de novel·les. Cinematogràficament va fer unes deu pel·lícules entre les quals destaca La Bella i la Bèstia. Morí l'any 1963. El novembre de 2011, es va inaugurar un museu dedicat a la seva figura i la seva obra a Menton.