«Un infern a Mallorca (La decadència de l’Imperi Mallorquí)» és la segona part de la rondalla-punk-en-forma-de-còmic-apocalíptic-a-la-mallorquina amb més èxit de la història (local?) «Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí», que han tornat a parir les ments i les mans dels inclassificables Xisco Fuster i Toni Planissi, i que des d’Edicions del despropòsit estam molt emocionats de poder-vos oferir a partir d’aquest proper mes de març. L’univers satíric d’«Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí» i d’«Un infern a Mallorca» nasqué d’un dels esports preferits dels autors: les converses de “a veure qui la diu més grossa”. Un dia, de fa més de 4 anys, es varen plantejar com es devia sentir Sant Jaume essent patró de Manacor i sense tenir-hi capella, i on tots els elogis i reverències dels manacorins van cap al “patró popular” Sant Antoni. D’aquí a una trama de corrupteles i negocis bruts, plena de personatges reals, històrics, o inventats, auditories impossibles i molts de botifarrons fets a Alemanya per esser venuts com a producte local i “autèntic”, en una Mallorca massa ben retractada com per ser tot inventat; només varen fer falta un parell de trobades més i dir-la cada vegada més grossa.
Esperem que gaudiu tant d’aquesta auca contemporània com nosaltres hem rigut construïnt-la!
Xisco Fuster s'ha encaregat del guió mentres que Planissi ha escrit i dibuixat la història " Un infern a Mallorca (la decadència de l'imperi mallorquí)".
Dins la brevetat dramàtica d’aquesta existència isolada enmig d’una eternitat incomprensible, se mouen els homes angoixats per sobreviure i, alguns, amb la vana pretensió de dir o de deixar dit quelcom. Una de tantes maneres de parlar és la que té Xisco Fuster: la ironia, aquella medecina per exorcitzar la melanconia o, si més no, per domesticar-la, o una eina per a transfigurar l’amargura en lucidesa tràgica o bé en tendresa infantil. Aquest és el cas de l'autor, des del breu Gatos y Peri...
Antoni Planissi va començar al món de l'art de molt petit. Amb els anys va col·laborar amb fanzines estatals amb dibuixos i petits còmics, al mateix temps que alternava amb la pintura. Va fer unes quantes exposicions i col·laboracions però el còmic l'estirava molt. Massa. I fou el 2003 en què va començar a publicar a una publicació local tires còmiques i poc després amb una pàgina setmanal que va acabar en la culminació de tot el que havia estat cultivant durant anys, el llibre Els darrers dies de l'Imperi Mallorquí.