CASA: HISTÒRIA I EDIFICI

Història i edifici

“Jo vaig venir al món un bon matí, de matinada, una matinada de desembre, dia 10 de desembre de 1926, a Santanyí, a la casa on ara vivim.

Quan vaig arribar a la terra del món, el món ja hi era amb totes les coses que varen arribar a la terra abans que l’home: la mar, les coves, les tenasses, els corns de tenassa, el fonoll marí, les mates llentrisqueres, les estepes bleneres, la pedra, la pedra que fa pedres com un taronger fa taronges..., les eugues que fan cavalls, la terra que fa pols, el vent que, de la pols, en fa un polseguer...”
Blai Bonet

En els propers mesos la Casa Blai Bonet. Centre de poesia obrirà les portes després de molts anys de preparar el projecte i d’executar una reforma i ampliació de la casa natal del poeta al carrer de Palma, 74. L’edifici forma part d’un conjunt de cases adossades una amb l’altra que va construir el padrí de Blai Bonet, cosa que fa que a la barriada molts siguin família directe del poeta. Es tracta d’una construcció de principi del segle XX amb dos aiguavessos, de planta baixa i un pis d’alçada. És característic d’aquestes construccions la cisterna que recull l’aigua de diferents teulades i el corral que té sortida al carrer de Campos, on ara s’hi ha construït l’edifici nou, disseny de l’arquitecte Biel Arbona, i que acollirà oficines, arxiu, residència i biblioteca.

L’escriptor s’hi refugià durant molts anys; limitat per la seva delicada salut, quasi en sortia, i és per això que la casa del c/ Palma, 74 esdevingué lloc de pelegrinatge habitual d’altres escriptors. Blai Bonet recull en un dels seus diaris, el text La vida i els seus instants, la visita que hi féu l’escriptor Carles Riba, un dels autors fonamentals en el desenvolupament literari de Bonet i, sobretot, en la projecció de la seva obra en el Principat:

Blai Bonet. Foto Oscar Pipkin

“Aquell mateix any 1952, vaig tenir una de les sorpreses més belles que m’hagin arribat mai de la vida: un senyor i una senyora d’edat repicaven amb els dits a les vidrieres: eren el poeta Carles Riba i la seva esposa, l’escriptora Clementina Arderiu: venien de Barcelona, varen passar l’horabaixa amb mi. Carles Riba em donà el seu llibre Salvatge Cor, també editat per ‘Óssa Menor’, i m’hi escrigué, amb una lletra molt menuda, ‘Al poeta Blai Bonet, amb esperança. C. Riba.’ Ah, ara no pensava a anotar que Cant Espiritual duu un pròleg que hi volgué escriure Salvador Espriu.”

Blai Bonet s’instal·là a la casa de Santanyí l’any 1968, en tornar de la seva estada a Barcelona. Des d’allà realitzà el seu efectiu mestratge en escriptors coetanis i en generacions posteriors. Eren molts els que el visitaven habitualment, i és per això que la petita i humil casa de Santanyí, especialment la taula camilla on escrivia Bonet (a l’hivern) o el racó de la cisterna del corral (a l’estiu) constitueixen racons emblemàtics en els quals es desenvoluparen intenses tertúlies literàries. L’amic i escriptor Damià Huguet, de Campos, el visitava setmanalment; també hi eren assidus altres santanyiners com Toni Vidal Ferrando, Miquel Pons Bonet o Antònia Vicens.

“Tertúlia entorn a la camilla: Blai Bonet amb Antònia Vicens, Toni Vidal Ferrando i Miquel Pons Bonet”

A principis de la dècada dels 90 l’escriptor es traslladà a viure a Cala Figuera, juntament amb la seva família. De llavors ençà, la casa ha romàs tancada fins ara, que s’enllesteix l’execució del projecte.