Noves aproximacions al Cant de la Sibil·la, de l’antigor als nostres dies. 

Partint de les dimensions místiques, filosòfiques i feministes d’aquest insòlit ritu pagà, desgranaran el seu projecte per adaptar el Cant de la Sibil·la al segle XXI dins de Clamor, el segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés. Com s’ha d’interpretar el Cant de la Sibil·la en l’era de l’Antropocè, en el context de la crisi ecològica i l’emergència de la intel·ligència artificial i les veus no humanes?

De Delfos a Mallorca, d’un extrem a l’altre del Mediterrani, la veu de la Sibil·la ha creuat els segles advertint els humans de la inevitabilitat de la fi i anunciant els renaixements que vindran. Aquesta profecia de l’apocalipsi s’ha cantat en llatí i en català, i ha viscut èpoques d’esplendor i d’ostracisme. Què significa que una peça musical hagi anat passant de generació en generació durant un mil·lenni? Per què va ser perseguida aquesta litúrgia i per què a l’inici del nou mil·lenni vam decidir recuperar-la?

Aquesta proposta d’activitat amalgama vies d’aproximació al Cant de la Sibil·la a través dels llenguatges musical, visual i escènic.

A càrrec de Maria Arnal, José Luis de Vicente i Eduard Escoffet. Amb la participació de Tiana Bover.

Organitza: Museu de la Paraula. Casa Pare Ginard.