Activitats entorn de la paraula dita.
De setembre a desembre.
Coincidint amb la tardor torna el recolliment, les vetllades al caliu i les rotllades de complicitats teixides amb els fils de les contarelles. Un temps la paraula prenia empenta i esdevenia baula de transmissió de llegendes, cançons, acudits o dites. Un patrimoni immaterial que hem heretat de generació en generació, per via oral.
Actualment estam més comunicats que mai, però parlam manco que mai. Des de la Fundació Mallorca Literària volem reprendre el fil de veu de la cultura d’arrel i posar l’accent en l’oralitat que encara té molt per transmetre a properes generacions.
No eren bruixes. Eren dones
Presentació del projecte del Mapa de la cacera de bruixes, a càrrec de Maria Coll, cap de redacció de la revista “Sàpiens” i xerrada sobre la història de la bruixeria i la persecució a les dones fetilleres a Mallorca, a càrrec del Dr. Antoni Picazo.
L'atles de la cacera de bruixes a Catalunya és el recull més complet, de casos sobre bruixeria a Catalunya, que s'ha fet a Europa, fins el moment de la seva publicació. L'atles inclou un mapa interactiu i un cens, amb més de 700 fitxes inèdites amb informació sobre les dones jutjades per bruixeria a Catalunya, Catalunya del Nord i Andorra, corresponent a diversos períodes històrics, compresos entre el segle xv i el segle xviii.
L'atles va ser publicat, originalment, a Internet, el mes de març de 2021, per la revista Sapiens, amb motiu d'un número especial que reunia les investigacions dels historiadors Agustí Alcoberro i Pau Castell, especialistes en la cacera de bruixes a terres catalanes. Catalunya va ser un dels llocs d'Europa on més dones van ser acusades de bruixeria i on es va signar la primera llei contra la bruixeria, esdeveniment que es va produir a la seu del tribunal del Sant Ofici de la inquisició de Barcelona.
Aquestes investigacions revelen de què s'acusava les bruixes, qui les defensava i quin era el perfil de la dona acusada com a bruixa. Clàudia Pujol, directora aleshores de la revista Sapiens, va destacar la importància dels processos de cacera de bruixes i la seva relació amb la cultura catalana, així com la necessitat de recuperar la memòria de les víctimes i com la iniciativa d'aquest atles pretenia dignificar aquestes dones. Pujol, a més, va vincular la reivindicació de les bruixes amb el moviment feminista.
Així, la publicació d'aquest atles va estar acompanyada d'un manifest que reivindicava aquestes dones, injustament criminalitzades i executades, al qual es van adherir especialistes de totes les universitats del país, juntament a altres persones, moltes d'elles, referents en molts diversos àmbits. La campanya va arrencar amb un vídeo protagonitzat per les actrius Itziar Castro, Aina Clotet, Anna Ycobalzeta i Agnès Busquets; les escriptores Maria Barbal i Esther Vivas, i l'advocada Carla Vall.