CONVERSES 2024
CONVERSES 2024: MÀTRIES
Noves mirades per reescriure el món
“Uns ulls nous se m’obrien dessota les parpelles”
Adrienne Rich
La genealogia d’escriptores s’ha multiplicat exponencialment, en paral·lel a moltes conquestes de la lluita feminista i d’empoderament femení. En el sector del llibre s’aprecien quotes més equilibrades pel que fa a escriptores que publiquen, també d’editores, traductores, crítiques, prescriptores. I, per descomptat, lectores. Enrere queda el debat sobre l’existència o no d’una literatura femenina, havent constatat en termes ben generals que les dones escriuen sobre temes tan universals com ho fan els homes: la vida, la mort, i totes les circumstàncies intermèdies. I malgrat tot, si entenem la Màtria com a posicionament polític, com apamam la universalitat de la seva mirada?
Guaitam, doncs, amb aquest cicle de "Converses" a la narrativa més actual per conversar amb algunes de les dones que protagonitzen aquest moment d’auge. I llegim els seus textos per, a través de la ficció, prendre el pols del present i futur més proper. Temes com l’emergència climàtica, la transformació dels afectes i paradigmes de relació personal, els feminismes, les maternitats, els gèneres i els cossos, els límits del llenguatge, la puixança dels autoritarismes, les crisis migratòries o l’auge de la intel·ligència artificial hi són més que latents.
Converses: Gemma Ruiz amb Cati Moyà
GEMMA RUIZ - Les nostres mares
conversa amb CATI MOYÀ
a la Cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver
(Carrer Bonaire, 25, Binissalem)
Gemma Ruiz Palà és periodista i escriptora. Des dels vint-i-un anys treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, pràcticament sempre com a cronista cultural dels Telenotícies i ara com a redactora en cap. El 2016 va publicar Argelagues, que va esdevenir un fenomen literari. Quatre anys més tard, la novel·la Ca la Wenling va consolidar-la entre els lectors. Amb Les nostres mares ha rebut el 62è premi Sant Jordi de novel·la. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, el castellà, el francès i l’italià.
Les nostres mares
Què somiava ser la teva mare? Fos el que fos, segurament va haver de quedar al tinter. A les protagonistes d’aquesta novel·la, nascudes durant la dictadura, no els deixen desplegar el seu talent. Però elles planten cara i no s’acoquinen davant de res ni ningú. I amb sororitat i alegria, defugen la gàbia domèstica, mantenen la pulsió artística, s’atreveixen al més impensable per l’amor d’un fill, lideren les lluites veïnals, descobreixen el feminisme i pugen en aquells xàrters a Londres per ser mestresses del seu destí.
Les nostres mares vol honorar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar.
Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.