CONVERSES 2024
CONVERSES 2024: MÀTRIES
Noves mirades per reescriure el món
“Uns ulls nous se m’obrien dessota les parpelles”
Adrienne Rich
La genealogia d’escriptores s’ha multiplicat exponencialment, en paral·lel a moltes conquestes de la lluita feminista i d’empoderament femení. En el sector del llibre s’aprecien quotes més equilibrades pel que fa a escriptores que publiquen, també d’editores, traductores, crítiques, prescriptores. I, per descomptat, lectores. Enrere queda el debat sobre l’existència o no d’una literatura femenina, havent constatat en termes ben generals que les dones escriuen sobre temes tan universals com ho fan els homes: la vida, la mort, i totes les circumstàncies intermèdies. I malgrat tot, si entenem la Màtria com a posicionament polític, com apamam la universalitat de la seva mirada?
Guaitam, doncs, amb aquest cicle de "Converses" a la narrativa més actual per conversar amb algunes de les dones que protagonitzen aquest moment d’auge. I llegim els seus textos per, a través de la ficció, prendre el pols del present i futur més proper. Temes com l’emergència climàtica, la transformació dels afectes i paradigmes de relació personal, els feminismes, les maternitats, els gèneres i els cossos, els límits del llenguatge, la puixança dels autoritarismes, les crisis migratòries o l’auge de la intel·ligència artificial hi són més que latents.
Converses: Emma Zafón conversa amb Clara Fontanet
EMMA ZAFÓN _ CASADA I CALLADA
conversa amb CLARA FONTANET, periodista i poeta
a la cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver de la Casa Museu Llorenç Villalonga. Museu Literari, Binissalem
Emma Zafón (Llucena, 1987) és periodista. Ha treballat a diverses redaccions del País Valencià, Catalunya i Aragó, i actualment és tècnica de Comunicació a l’administració pública. És autora de La meua germana Yvonne: Una història de corrupció política a la valenciana (2014), de la novel·la No iba a salir y me lié, que signa junt al discjòquei Chimo Bayo (2016) i La vedette (2019).
Casada i callada (Empúries) relata la història d'una dona abnegada que desitja casar-se perquè li han fet creure que així serà feliç. Zafón desplega un relat de violència i opressió que és, en paral·lel, el procés dolorós d'una dona per treure's la bena dels ulls, desfer-se de les cotilles socials i descobrir-se a si mateixa.